Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  esculpir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESCULPIR v. tr.: cast. esculpir.
|| 1. Formar una figura en relleu. La forma... per lo ferrer era sculpida, Spill 3795. Ab art maravellosa de un vori molt blanch esculpí una ymage de dona, Alegre Transf. 86. Columnes d'alabastre de prodigiós bocell, | com may sobre la terra n'esculpirà el cisell, Costa Trad. 178.
|| 2. fig. Fixar profundament en l'ànim, en la pensa, en el cor. Jo conexia bé que en lo teu cor de dura pedra era esculpit ab punta de diamant tot lo contrari, Metge Somni ii. Cascú en la viciosa ànima esculpida porta de aquell animal la figura, Corella Obres 263.
    Fon.:
əskuɫpí (Barc., Palma); eskuɫpíɾ (Val.).
    Conjug.:
segons el model partir.
    Etim.:
pres del llatí sculpĕre, mat. sign.