Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  escut
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESCUT m.: cast. escudo.
|| 1. Arma defensiva consistent en una làmina de fusta, de cuiro o de metall, que es subjectava per una ansa amb el braç esquerre i que sovint tenia la superfície anterior adornada amb els senyals o emblemes de la casa senyorial del guerrer. Que en lo garniment de celes e dels escutz e dels pitrals no sia mès oripeyl ni obra de ceda, saluant alcun frare qui aurà cela d'armes puga fer escutz e senyals de la casa, doc. dels frares Hospitalers, a. 1265 (Miret Templ. 548). Entrà en Rosseyló ab son liynatge e près un castel, a escut e a lança, qui hauia nom Aualri, Jaume I, Cròn. 21. Comtes, comdors, varuessós... e deiús aquests graus deuen esser los cauaylers de un scut, los quals sien gouernats e possehits per los graus de cauayleria, Llull Cavall. 11. Aquella crida cridava... qual valia més, o esser rey o cavaller simple de un escut, Llull Blanq. 92, 8. Els servents acostaren-se a les portes ab los scuts abraçats, Desclot Cròn., c. 134. Lo seu cors fos portat a la orde de Poblet..., tuyt anaven darrera la senyera e l'escut seu, Muntaner Cròn., c. 28. Manam encara dos d'ells [dels escuders de la cambra] per nós esser elegits a portar l'elm, l'escut et la lança ab la pocha senyera, les quals coses continuament costa de nós per costuma portar fem, Ordin. Palat. 70. Les altres junyen guarnits ab escuts lonchs, Pere IV, Cròn. 153. Qui tant als qui't firen parat he l'escut, Passi cobles 42. Que no gos portar scut de racha... ni altre linyatge d'armes, doc. a. 1341 (BABL, xi, 414). Viana filla del Dalfí posaua un escut de cristall per al qui més esforçat seria, Paris e Viana 4. a) Escut de barrera: mantell per a resguardar-se alguns guerrers en atacar una plaça o fortificació; cast. mantelete. Dos milia entre de caval e de peu són venguts... bé armats e a punt ab scuts de barrera artelleries gran còpia per prendre aquesta ciutat, doc. a. 1413 (Col. Bof. xxxv, 320).—b) Làmina d'acer que va muntada en un canó o metralladora per a protegir els servents de la peça.—c) fig. Empar, protecció; tota cosa que resguarda contra atacs o perills (materials o morals). Aquest libre és l'espaa on om se combat contra'l demoni e és l'escut on om se defén de les temptacions diabolicals, Llull Cont. 366, 8. Siats-me salvador e ascut e defansedor, Graal 68. Foren triats hòmens leals e piadosos perquè fossen scut e defensa de les gents simples, Tirant, c. 32. O tu, Dolor, sies-me cominal; | encontra ublit vulles-me esser escut, Ausias March xcvi.
|| 2. Camp en forma d'escut de guerra, on van pintats o gravats els blasons d'una nació, família, corporació, etc. En l'altre segeyl ha una figura d'escut, e en la part sobirana del escut ha figura de neules, Cost. Tort. I, iv, 9. Tot l'enfront de la popa molt spes és ple de petits scuts d'armes d'Aragó, doc. a. 1419 (Bofarull Mar. 93). Dos pedres en terra y en elles posar apigrames y scuts d'armes, doc. a. 1550 (Miret Templers 579). De la acapta que se ha feta per la vila per lo escut de la clau de la tercera volta, doc. segle XVIII (Hist. Sóller, ii, 243). Cap nació s'ha pogut ufanar ab l'estrella del seu escut, Vilanova Obres, iv, 77.
|| 3. Moneda d'or o d'argent, de diferents valors segons les èpoques, que apareix ja en el segle XV i estigué en curs fins a la primera meitat del segle XIX. Segons una orde de Joan II de l'any 1472, l'escut valia 22 sous (cf. Botet Mon. ii, 296). En els segles XVIII i XIX l'escut de plata equivalia a 2'50 pessetes, o sia a quinze sous. En el primer terç del segle XX, a les Balears encara comptàvem en cèntims d'escut, i es diu encara «quatre cèntims» a una peça de deu cèntims de pesseta, i «dos cèntims» a una de cinc. Han punits ben XXXVI nobles e bons mercaders, cascú en XXV scuts d'or, dient que havien comprat per pus alt de la suma de V scuts de gros en sus sens corredor, doc. a. 1405 (Capmany Mem. ii, 206). D'un escut e doble que és d'or fi | canvi fets vós ab croat mallorquí, Jordi de St. Jordi, xv. Item quatre scuts que valen quatre lliures vuyt sous, doc. a. 1496 (arx. mun. d'Igualada). No pusquen aportar or ni argent de ninguna manera, esceptat que pusquen aportar un scut de or de vàlua de un ducat, doc. a. 1548 (Hist. Sóller, i, 355). Cent escuts, que són en moneda de Mallorca 150 lliures, Acta Cap. Seu Mall., a. 1733, fol 142 vo.
|| 4. Cadascuna de les làmines calcàries poligonals o circulars que van col·locades damunt la pell de certs reptils, peixos, etc. Pren una tartuga barberesca, leua-li los escuts, met-la a coure, MS Klag. segle XIV, 22. Escut de sípia: làmina calcària que cobreix el dors de les sípies.
|| 5. ant. Os de la cuixa dels cavalls, en el qual s'uneixen els ossos de la cama. Del nuu de les anques fins a la punta del peu ha vuyt ossos... e en la juntura de aquells ha un os lo qual se anomena escut ho encontre de la cuixa, Dieç Menesç. ii, 105 vo.
|| 6. Superfície llisa de la popa d'un vaixell, damunt la qual es posa el nom de l'embarcació i algun emblema o adorn.
|| 7. Escudet d'un pany o tancadura.
|| 8. Clau rodó que hi ha a la part de baix del fre.
|| 9. Escudet d'empeltar (Gandesa, Tortosa, Maestrat). E l'empeltar | no ha obs força | l'escut d'escorça | exert agulla | cové se culla | quant és de tempre, Spill 4508.
|| 10. Preparació medicamentosa composta d'una capa gruixada d'emplastre, pomada, etc., estesa damunt tela o altre sosteniment.
|| 11. Escut de riu: planta nimfeàcia de l'espècie Nymphaea alba L.; cast. escudete, nenúfar.
    Fon.:
əskút (pir-or., or., bal.); askút (occ., alg.); eskút (val.).
    Intens.:
—a) Augm.: escutàs, escutarro, escutot.—b) Dim.: escutet, escutetxo, escutel·lo, escuteu, escutiu, escutó, escutoi.
    Etim.:
del llatí scūtum, mat. sign. || 1.