Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  esdernegar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESDERNEGAR v. tr.
|| 1. Fer malbé, cruixir per un excés de pressió, de cops, de fatiga (or., occ.); cast. derrengar. «Si t'agafo, t'esdernegaré!»Una cadira de braços vella y esdernegada, Genís Julita 67. De les excursions per la cordillera ne sortí Mn. Cinto esdernegat, havent passat grans perills, J. Collell (Gaz. de Vic, 22 agost 1925). Aquelles cases del carrer de Sant Pere velles y esdernegades, M. Genís (Catalana, i, 433). Els músichs... arribaven al final de festes esdernegats de tant bufar, Scriptorium, novembre 1929.
|| 2. refl. Esforçar-se excessivament, fins a fatigar-se molt (or., occ.); cast. derrengarse. Prou el desventurat follet va pregar, va suplicar, s'esdernegà; tot fou inútil, Einer Capcigr. 28.
    Fon.:
əzdəɾnəɣá (or.); azdeɾneɣá (occ.).
    Etim.:
sembla derivat de derna, i així opinen Meyer-Lübke REW 2478 i Wartburg FEW iii, 16; però segons M. L. Wagner (ZRPh, lxiii, 526), esdernegar ha de relacionar-se amb el cast. derrengar (llatí *derrenĭcare, ‘arrenyonar’).