DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESDEVENIDOR, -ORA adj.
Que ha d'esdevenir-se, que ha d'esser; cast. venidero, futuro. Cogitant ni apercebent les significacions ni'ls estaments de les coses passades ni de les coses esdevenidores, Llull Cont. 125. Un saui demanà a un philosof Déus en quina manera vehia les coses sdeuenidores ans que fossen, Llull Felix, pt. viii, c. 54. Pot hom provehir a les coses presents e esdevenidores, Muntaner Cròn., c. 283. Vós o qualque altre que en lo trienni esdevenidor sia Cònsol, doc. a. 1381 (Capmany Mem. ii, 157). Tot ço qui és esdevenidor és present a Déu, Genebreda Cons. 229. Tement la deessa Thetis les esdeuenidores guerres per lo furt de la bella Elena, Corella Obres 8. Els esdevenidors: els homes que han de venir, que han de viure després. En l'esdevenidor (ant. en esdevenidor): en el temps que ha de venir; cast. en lo venidero, en el porvenir. No puscats en esdevenidor fer alcunes transportacions ne alienacions, doc. a. 1385 (Arx. Cor. Ar., reg. 1560, fol. 69). Doné moltes respostes bones de ço que la gent me demanava que's devia seguir en l'esdevenidor, Metge Somni iii. Content de açò que fortuna li hauia donat, no curava del esdeuenidor, Valter Gris. 3. Quant en esdevenidor de nosaltres se parlarà, Corella Obres 22.
    Fon.: əzdəβəniðó (Barc.).
    Etim.: derivat de esdevenir amb el sufix -dor.