DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESDEVENIMENT m.
|| 1. Acte d'esdevenir, de començar a existir; cast. advenimiento. Com nosaltres, Sènyer, siam esdevenguts en esser e ajam primer e mijà e derrer, per assò s'engenra en nosaltres diversitat; mas de vós, Sènyer' no és en axí com de nosaltres; car qui no ha esdeveniment ne primer ne derrer... no pot aver en si null departiment, Llull Cont. 106, 12. D'aquí auant no hagueren los fills de Israel rey ni príncep de lur linatge tro al esdeueniment de Jesucrist, Serra Gèn. 133.
|| 2. Allò que s'esdevé; fet, succés; cast. acontecimiento, suceso. Perquè les armes... sens lesió sien servades e entires, ço és assaber que no sien corroses per roveyl o per altre esdeveniment foran no's consumen, Ordin. Palat. 81. Per aquesta sciència segons la part de qüestions pot saber l'om los seus sdeueniments temporals, Gilbert-Corsuno Astrol. 1. Exaltada per aquell inesperat esdeveniment, Pons Com an., 51. Especialment: a) Fet important, que surt damunt el grau ordinari. «Aquella arribada d'Amèrica va esser un esdeveniment per a tot el poble». Quan arribava a Barcelona la companyia Guerrero-Mendoza, es produïa una espècie d'esdeveniment, Pla SB 230.
|| 3. pl. ant. Productes, beneficis que s'obtenen d'una propietat, d'un càrrec, etc. Com nós haiam ordonat a lo nostre administrador que aquellas rendes drets sdeueniments vullam que cúlligua, doc. a. 1300 (Arch. Glott. It. ix, 271). Valen los esdeveniments cascun any, abatut lo reedelme que hi pren lo batle, tro a 100 s., doc. a. 1315 (Col. Bof. xii, 231). Donam la illa de Gerba... a tres anys ab tots drets e esdeveniments, Muntaner Cròn., c. 255. Dels fruyts, drets e sdeveniments a nós pertanyents, doc. a. 1415 (Botet Mon. iii, 427).
    Fon.: əzdəβənimén (Barc.).