Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  esdevenir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESDEVENIR v. intr. o refl.
|| 1. Provenir, resultar. Aquest fet que uós uolets començar no'l poria hom sobreloar, car el mostra sa bonea que ha, car bé ne pot esdeuenir, Jaume I, Cròn. 51. Per la qual cosa se poden leument esdeuenir nafres o morts, doc. a. 1393 (Col. Bof. xli). Dient lo bé que és en elles e en temps passat ne és esdevengut en lo món, Metge Somni iv. Gran honor e gran salut ha esdeuenir per aquest arbre a tot lo món, Serra Gèn. 115. Què esdevenen vostres rendes, què's fan vostres rendes, en què se emplean vostres rendes? Lacavalleria Gazoph. Com si esdevingués de prínceps, Pons Com an., 85.
|| 2. Passar d'un estat a un altre; adquirir un nou estat, caràcter, qualitat, manera d'esser; cast. volverse, hacerse, pasar a ser. Los àngels qui ara són demonis... volgueren fer esdevenir en esser so qui no era en esser..., e per assò ells esdevengueren dimonis, Llull Cont. 30, 23. Veg que ha gran differència en so que nosaltres nos cuydam e so en què esdevenim, Llull Cont. 106, 27. La òstia e'l vi esdevenen en vostra carn e en vostra sanc, ibid. 172, 25. La hòstia e'l vi com són sacrats, que poden esdevenir lo vostre cors e la vostra sanc, ibid. 172, 26. Per lo qual acolorament esdeué la neu de blanca color, Llull Felix, pt. iv, c. 8. Si la fermança e'l començament del pleyt és bastant, e menant lo pleyt esdevé pobre, que la cort la's faça donar bastant, Cost Tort. I, vi, 4. E encara, que cascun ministre d'offici en les coses fahedores esdevenga plus instruït, Ordin. Palat. 9. Esdevenir en plor: (ant.) posar-se a plorar. Tant devotament deya les paraules... que Evast e Blanquerna n'esdevengueren en plor, Llull Blanq. 5, 12.
|| 3. Passar a trobar-se en un lloc; cast. llegar. Se maraueylaua fortament com era esdeuengut en aquell loch, Llull Cavall. 5 vo. Fou ventura que esdeuengueren en una vall, Tomic Hist. 62.
|| 4. Produir-se, ocórrer, succeir; cast. acontecer, suceder. Que si s'esdeuenia emfre aquest tems desús dit, doc. a. 1244 (Pujol Docs.). Fo ella molt alegra d'aquestes prenòstigues que'ns eren esdeuengudes, Jaume I, Cròn. 5. Un jorn se esdevengué que Aloma considerà en lo trespassament, Llull Blanq. 1. Les aventures e els desastres que nos són esdevenguts en esta guerra, Desclot Cròn., c. 147. Una vegada s'esdevench que'l dit senyor rey vench a Muntpesller, Muntaner Cròn., c. 3. Qualsevol cosa los esdeuinga, per no res la estimen, Corella Obres 103. D'aquí avant no vulles pecar, per ço que pijor no t'esdevengua, Oliver Exc. 79. M'esdevingué d'un plegat una mena de desvetllament, Ruyra Parada 82.
|| 5. Arribar, cert temps, coincidint amb un acte o succés determinat; cast. acontecer, venir. Diré als hòmens sans que encara esdevendrà temps que seran malautes, Llull Cont. 105, 13. E tuyt atenyien llà, que jorn hi esdevenia que XX e XXX veles hi entraven carregades de totes coses, Muntaner Cròn., c. 51. Quant s'esdevé un aniversari com es que hem celebrat, Ignor. 27.
|| 6. (substantivat) m. Temps que ha de venir; cast. porvenir. Eus don de consell per vostre esdevenir, doc. segle XV (Alm. Isl. Bal. 1877, pàg. 92). La Bíblia al cor de Catalunya impresa: | present, passat i esdevenir del món, Canigó xi.
|| 7. Encertar, anar amb bon dret, ensopegar, cast. acertar. La pedra que esdeuenia a l'home, plegat lo metia per terra per bé que stigués armat, Tirant, c. 148. Qui moltes ne erra y n'esdeué una, no pot dir totes sien errades, Tirant, c. 213. Evitar de dir... «no y puch esdevenir» per dir «no y puch acertar», Regles esq. 270.
|| 8. Si esdevé: si a mà ve; cast. a lo mejor, si a mano viene. «Tu contes això, i, si esdevé, no ho has vist» (Tortosa, Benassal, Alcora).
    Refr.

—«Més s'esdevé en un dia que en un any» (Mall.).
    Fon.:
əzdəβəní (pir-or., or.); əzdəvəní (bal.); azdeβíndɾe (occ., val.).
    Conjug.:
segons el model venir.
    Sinòn.:
— || 1, provenir:— || 2, tornar, tornar-se, fer-se;— || 3, arribar, aplegar;— || 4, succeir;— || 5, escaure's;— || 6, pervenir, avenir;— || 7, ensopegar, endevinar.
    Etim.:
del llatí vulgar *ex-devenire, mat. sign., compost del verb venire i les partícules reforçades ex i de.