DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESFEREIR v. tr.
Fer feredat; esporuguir molt; cast. espantar, asustar. E com sent Pere lo gal ausí | gardet Yesús e tot s'esfreí [sic], Poema de la Passió, segle XIV (Bibl. Prov. de Barc.). Esplèndida carroça que esfereint los enemichs d'Ossiris... a sol ixent apunta, Verdaguer Fug. 51.
    Fon.: əsfəɾəí (or.); asfaɾaí (occ.).
    Conjug.: segons el model partir.
    Etim.: probablement d'un arcaic esferesir, derivat de feresa, però Coromines el deriva d'una forma llatina *exfridare, d'on procedeix el fr. effrayer (AIL Cuyo, i, 159).