DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESFULLAR v. tr.
|| 1. Llevar les fulles; cast. deshojar. Emperò a n'i molts que lo jolivert meten esfullat e no'l piquen, Robert Coch 18. Al matí m'ha trobadeta esfullant un galdiró, Verdaguer Idilis.
|| 2. refl. Perdre les fulles; cast. deshojarse. En l'hort on com sa vida les flors s'han esfullat, Atlàntida v.
|| 3. Planxar els closos o ripunt de dues peces de roba ajuntades, per aplanar-los (Mall.).
    Fon.: əsfuʎá (pir-or., or.); asfuʎá (occ.); esfuʎáɾ (val.); əsfuјá (mall.); əsfuá (men.).
    Var. form.: desfullar.
    Etim.: derivat de fulla, amb el prefix es- indicador de privació.