DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESGAMBI m.
Esbarjo; lloc espaiós (Empordà, Ribagorça, Solsona, Tortosa, Maestrat); cast. anchura, espacio. «Les criatures necessiten esgambi per a jugar». «Ben fet que hagueu comprat aquest pati, així la canalla tindrà un bon esgambi». Los pescadors... acostumats a l'esgambi de la mar inmensa, l'estretura dels carrers los sofoca, Moreira Folkl. 196. Començaven a sortir cap a l'esgambi de la cort, J. Jesuald Bladé (Catalana, vii, 318). Masia y torra... Tenien a migdia... un gran esgambi de terrer balder, Víct. Cat. (Catalana, vi, 506).
    Fon.: əzgámβi (or.); azgámbi (occ., Maestr.).
    Sinòn.: esbarjo, eixamplitud, espai.
    Etim.: probablement format damunt el radical de gamba, ‘cama’ (cf. gambar, ‘caminar, moure les cames’).