DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinōnims  CIT  TERMCAT

ESGARDISSAR v. tr.
|| 1. Esgarrinxar. Tenia els braįos i les mans esgardissats i sangonents, Ruyra Pinya, ii, 213.
|| 2. Cardar, desembullar; cast. escarmenar.
|| 3. Estirar els cabells; cast. tirar del moņo. Varen agafar-se per las cuas y s'esgardissaren de mala manera, Gay Saber, 1869, 251 (ap. Aguilķ Dicc.). Tornen a la batalla, saltant, envestint-se, pataquejant-se i esgardissant-se, Ruyra Flames 117.
|| 4. refl. Barallar-se (Vall de Ribes, Ripoll, Empordā); cast. andar a la greņa, pelearse. Donant al seu amic un cop a l'esquena, s'esgardissen de per riure uns moments, Catllar, 4 juny 1921.
    Fon.: əzɣəɾđisá (or.).
    Etim.: de escardassar, amb canvi del sufix -as en -is i modificaciķ de la c en g probablement per analogia de esgarrapar, esgarrinxar, esgarbissar, etc.