Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  esgarrapar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESGARRAPAR v. tr.
|| 1. Ferir amb les ungles; cast. arañar. «Aquest gat no esgarrapa, és molt manyac». Els dits com urpes, talment com si volgués esgarrapar la terra que l'aguantava, Víct. Cat., Ombr. 44.
|| 2. Esquinçar lleugerament la pell o la superfície d'un cos ferint-la amb una punxa o tall; cast. rasguñar, arañar. Ara s'esgarrapant els clavillars pels argelacs y les arses, Caseponce Contes Vallesp. 98.
|| 3. Gratar; fregar amb les ungles; cast. rascar. El vaquer... va exclamar anguniós i esgarrapant-se el cap: Ja hi hem arribat!, Scriptorium desembre 1925. a) Gratar els cavalls i altres animals a terra amb els peus; cast. escarbar.
|| 4. refl. Fer grans escarafalls d'ira o irritació; cast. mesarse las barbas. «Quan va veure aquell desastre, s'esgarrapava!»
|| 5. fig. Remoure la terra, treballar-la amb la rella, l'aixada, etc. Com que hi va esgarrapar més de cent anys, Scriptorium agost 1925. Haguéssiu d'esgarrapar com jo i aquest, ja us hi miraríeu una mica, Pous Nosa 175.
|| 6. fig. Ferir desagradablement (l'oïda, la vista, etc.); cast. arañar, rascar. Les notes d'un violoncel van esgarrapar-li les orelles, Pons Com an., 81.
|| 7. Tocar malament un instrument de corda (guitarra, mandolina, etc.); cast. rascar, cencerrear.
|| 8. fig. Escalfar el ventre el vi o altre líquid espirituós (Aladern Dicc.).
|| 9. fig. Treure profit d'una cosa, especialment per mitjans il·lícits o poc delicats; cast. sacar raja, garramar. «Procurarem esgarrapar lo que se pugui».
    Refr.

—«Qui s'esgarrapa allà on li pruu, no fa mal a ningú» (Rubí); «Qui s'esgarrapa allí on li fa picor, guanya quaranta dies de perdó» (Rubí, ap. Catalana, i, 377).
    Fon.:
əzɣərəpá (pir-or., or.); azɣarapá (occ., Maestr.); azɣarapáɾ (Cast.).
    Sinòn.:
— || 1, 2, arrapar, rapinyar, unglejar:— || 3, gratar, esgratinyar, rascar.
    Etim.:
derivat d'una interfèrencia entre els radicals garr- (de garra, garró, etc.) i rap- (de rapinya, arrapar, etc.).