Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. esgarriar
veure  2. esgarriar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ESGARRIAR v. tr.
|| 1. Treure del camí; fer perdre el camí vertader; cast. descaminar, descarriar. a) refl. Perdre el camí; extraviar-se; cast. descarriarse. Mostrar lo camí al qui se'n esgarria, Lacavalleria Gazoph. Els pagesos es varen adonar de que'ns esgarriàvem en el bosc, Massó Croq. 188. No tenia pas por d'esgarriar me, Ruyra Parada 19. Camí esgarriat: lloc per on es pot caminar lluny dels camins usuals. Atravessar les montanyes per camins esgarriats, Massó Croq. 140.
|| 2. fig. Posar fora de la veritat, de la justícia, de la rectitud moral; cast. descarriar. «Les males companyies t'han esgarriat», «Aquell xicot se va esgarriar quan li va faltar son pare».
|| 3. Perdre; allunyar de la companyia o del lloc normal on la cosa cal que estigui; cast. extraviar. «No m'esgarriïs l'agulla, que no en tinc cap més». «La noia ha esgarriat el ventall i no sap on és». Yo he esgarriat lo meu llibre, Lacavalleria Gazoph. Que vol que se li esgarriï algun dia d'empentes, ab la confusió? Vilanova Obres, xi, 78. Totes les vaques me coneixien bé prou, i les mudava de prat sul meu ordre sense que mai una sola se m'esgarriés, Massó Croq. 14. Missatges s'esgarrien. Quin fóra trobadís en la terrabastada?, Carner Lluna 23.
|| 4. Escampar: separar de les altres coses (Camp de Tarr.); cast. esparcir. «Esgarria ben bé les garbes per l'era». Esgarriar la vista: posar la vista sobre diferents objectes successivament, sense fixar-la gaire temps en cap. Esgarriar la vista sobre de tot gènero de objectes, Lacavalleria Gazoph. Ell té la vista y la mina esgarriada: Nec oculis nec vultu constat, Pons Com an., 88. I les riberes del vent | esgarrien taronjades, Rosselló-Porcel 135.
    Fon.:
əzɣəriá (or.); azɣariá (occ.).
    Sinòn.:
descaminar, desviar, extraviar, perdre.
    Etim.:
derivat de l'arrel carr- (de carro, carrera, carregar, etc.), com l'esp. descarriar, amb sonorització de la c en g per influència de esgarrar o esguerrar, ‘fer malbé’.

2. ESGARRIAR v. tr.
Llesiar, privar de l'ús d'un membre (Men.); cast. lisiar. «Si caus, t'esgarriaràs».
    Fon.:
əzɣəriá (men.).
    Etim.:
de esgarrar, art. 2, amb la i presa per contaminació de esgarriar art. 1.