DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESGARRIFAR v. tr.
|| 1. Causar estremiment o tremolor convulsiu com efecte del fred, de la febre, d'un soroll estrident, d'una emoció intensa; cast. espeluznar, escalofriar, estremecer. La cançó... segons se canta, | fa esgarrifar o fa enternir, Maragall Enllà 41. Esgarrifar-se: tenir tremolor convulsiu per efecte del fred, de la febre, d'una emoció intensa, etc.; petar de dents (or., occ., val.).
|| 2. Fer demostracions excessives i sorolloses d'horror, de por, d'admiració (val.); cast. hacer aspavientos. Eufracieta, vent-se ya entre l'arch y la paret, hagué de llançar-se als abalots... y a pur esgarrifar ho posà tot en un peu, Rond. de R. Val. 30.
|| 3. Esquitxar; cast. salpicar (Escrig-Ll. Dicc.).
    Fon.: əzɣərifá (pir-or., or.); azɣarifá (occ., Maestr.); ezɣarifáɾ (val.).
    Var. form.: escarrifar, escarrufar.
    Sinòn.: aborronar, esborronar.
    Etim.: desconeguda. La variant escarrufar sembla relacionable amb el radical de arrufar, però l'element inicial esc- resulta obscur. Tal vegada cal partir d'una base onomatopeica garrif- o carrif (carruf-); potser calgui considerar esgarrifar com una variant de grifar.