DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESGARRINXAR o ESGARRANXAR v. tr.
|| 1. Ferir superficialment la pell o altra cosa fent-hi un tall prim i de poca profunditat; cast. arañar, rasguñar. Ell no ha fet sinó esgarranxar-li la pell, Lacavalleria Gazoph. Llurs ungles ja esgarranxen de sos talons la pell, Atlàntida vi. Esparracada la roba i esgarrinxades les mans, Massó Croq. 118.
|| 2. Esgarrapar, fregar amb les ungles. Sentí esgarrinxar l'enrajolat: un paper havia entrat com sageta per sota la porta, Oller Pap. viii.
    Fon.: əzɣəriɲʃá (or.); azɣariɲʧá (occ.); əzɣərəɲʃá (Rosselló, Vic, Solsona, Cardona); azɣaraɲʧá (Ll., Urgell, Maestrat); azɣaraɲʧáɾ (Val.).
    Var. form. i sinòn.: escarrinxar (Bal.).
    Etim.: derivat de garra amb elements onomatopeics.