DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESGAVELLAR v. tr.
Desgavellar; desballestar; desjuntar o afluixar l'ajust de peces que formen una cosa (Empordà, Cardona, Solsona, Penedès, Camp de Tarr., Sta. Col. de Q.); cast. descoyuntar, desvencijar. Una tina sgavellada que és de rana X saumatarum, doc. a. 1375 (RLR, xvi, 18). Un cubell esgavellat, doc. a. 1417 (BSAL, xx, 136). Fusta de una thona esgabellada, doc. a. 1431 (Est. Univ. x, 129). Un vaxell poquet sgauellat, doc. a. 1460 (Est. Univ. vii, 385). Si la encavalcació no està ben reforçada, ab quatre tirs tota se esgavella, Barra Artill. 123. Abans de marxar esgabellaren la cabana, Girbal Oratjol 56. a) refl. Parir (Empordà, ap. Aguiló Dicc.).
    Fon.: əzɣəβəʎá (or.); əzɣəvəʎá (men.).
    Var. form. i sinòn.: desgavellar.
    Etim.: derivat de gavella.