Diccionari Catalŗ-Valenciŗ-BalearB
Cerca inici
endarrereendavantcerca
Introducciů al DiccionariBibliografiaExplicaciů de les Abreviatures
veure esglaiar
DIEC2DDLCCTILCBDLEXSinÚnimsCITTERMCAT

ESGLAIAR v. tr.
|| 1. Causar esglai; cast. espantar. Tant era esglayada la gent, Pere IV, CrÚn. 147. Un balester de Maylorques que dien en Suyner que'ls ha mťs esglayats que no agren feyt C altres balesters, doc. segle XIV (Catalana, ix, 29). Los enemichs... no'm sglaen, Quar. 1413, pŗg. 129. Vol faer-ne gran scarment per sglayar a tots los chrestians, Boades Feyts 40. I als mastodonts esglaia lo corpulent mammut, Atlŗntida ii. Sales immenses | mostraven fondes la buidor que esglaia, Costa Trad. fant. 11.
|| 2. refl. Prendre esglai; cast. espantarse, asustarse. No'm smay | de res contrari ne'm sglay, MartŪ Garcia (CanÁon. Univ. 227). Esglaiar-se un arbre, una planta: posar-se macilent, perdre vigor per causa de malaltia (Tortosa).
|| 3. Badar, obrir molt (els ulls) amb expressiů d'esglai (Mall., Men.); cast. abrir. ęNo esglaiÔs tant els ulls, que sembles boig!Ľ
††††Fon.:
əzɣləјŠ (or., mall., eiv.); azɣlaјŠ (occ., Maestr.); ezɣlaјŠɾ (Val.); əzɣləŠ (men.).
††††SinÚn.:
espantar, atordir, esporuguir, esbadalir.
††††Etim.:
derivat de glai (=esglai).