DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESGLAIAR v. tr.
|| 1. Causar esglai; cast. espantar. Tant era esglayada la gent, Pere IV, Cròn. 147. Un balester de Maylorques que dien en Suyner que'ls ha més esglayats que no agren feyt C altres balesters, doc. segle XIV (Catalana, ix, 29). Los enemichs... no'm sglaen, Quar. 1413, pàg. 129. Vol faer-ne gran scarment per sglayar a tots los chrestians, Boades Feyts 40. I als mastodonts esglaia lo corpulent mammut, Atlàntida ii. Sales immenses | mostraven fondes la buidor que esglaia, Costa Trad. fant. 11.
|| 2. refl. Prendre esglai; cast. espantarse, asustarse. No'm smay | de res contrari ne'm sglay, Martí Garcia (Cançon. Univ. 227). Esglaiar-se un arbre, una planta: posar-se macilent, perdre vigor per causa de malaltia (Tortosa).
|| 3. Badar, obrir molt (els ulls) amb expressió d'esglai (Mall., Men.); cast. abrir. «No esglaiïs tant els ulls, que sembles boig!»
    Fon.: əzɣləјá (or., mall., eiv.); azɣlaјá (occ., Maestr.); ezɣlaјáɾ (Val.); əzɣləá (men.).
    Sinòn.: espantar, atordir, esporuguir, esbadalir.
    Etim.: derivat de glai (=esglai).