DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESGRATINYAR v. tr.
|| 1. Esgarrapar; gratar (or., occ.); cast. escarbar, rascar. Esgratinya ton brau cavall de guerra la escumejanta platja, Blanch Poes. 49. Ab la puntera de les sabates va esgratinyar a terra per tots indrets, Girbal Pere Llarch, 147. Aixecant-se els pantalons, s'esgratinya el ventre de la cama, Bertrana Herois 9.
|| 2. refl. Esgatinyar-se, barallar-se lleugerament; cast. pelotearse.
    Fon.: əzɣɾətiɲá (or.); azɣɾatiɲá (occ.).
    Etim.: derivat intensiu de gratar.