DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESGRIMIR (ant. esgremir). v.: cast. esgrimir.
|| 1. intr. o refl. Jugar d'espasades; manejar l'espasa per joc o per exercici de lluita. En un bell prat lo fill del rey ab son maestre se sgremí longament, Llull Felix, pt. iv, c. 11. Cauayler deu córrer cauayl, esgremir, cassar cers, Llull Cavall. 11 vo. L'onso te luytarà, lo gat te vençrà de saltar..., lo leó de esgrimir, Sermó St. Vicent Ferrer (ap. Ribelles Biblgr. 325).
|| 2. tr. Manejar (una arma, en sentit propi o figurat). Sos industrials... es disputaren el terreno esgrimint-hi tota mena d'armas, Pons Auca 202.
    Refr.
—«Qui no sap esgrimir, amb ningú vulgui renyir».
    Fon.: əzɣɾimí (Barc., Palma); ezɣɾimíɾ (Val.).
    Conjug.: segons el model partir.
    Var. form. i sinòn.: esgrimar.
    Etim.: del germàníc skirmjan, ‘defensar’, segurament per conducte de l'antic fr. scremir o del provençal escremir.