Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  esgrunar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESGRUNAR v. tr.
Desfer en engrunes; esmicolar (or., occ., bal.); cast. desmigajar, desmenuzar. Esgrunar pa, sal o altra cosa semblant, Lacavalleria Gazoph. Despulles dels vells segles pel vent arrabassades | que esgruna el carro volador del temps, Blanch Poes. 5.
    Fon.:
əzɣɾuná (or., mall.); azɣɾuná (occ.).
    Etim.:
de engrunar, per canvi de prefix.