DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESGUARD m.
|| 1. Mirada, ullada. Ne l'esguart d'amor que eyl te darà, qui'l te poria dir?, Llull Gentil 181. Per sguarts, tocaments o per qualsevol via indeguda, Eximenis Conf. 11. Pus attractiu que huna sponja possehesch lo sguart, Coll. dames 119. I amb l'esguard demanava al cel altíssim amplària i vent, Maragall Enllà 14. La serena dolçor del seu esguard, Alcover Poem. Bíbl. 24.
|| 2. Mirada, cop de vista; allò que es pot veure amb una ullada. Ciutats marines... donen al hom tota spècia de alegria, car per la mar donen al hom bell esguart, Eximenis II Reg., c. 35.
|| 3. Aspecte; manera de veure's una cosa; cast. aspecto. Per la penitència que fasia fo magre e descolorit, e per les làgremes que gitaua sos ulis foren apoquits, e hac esguart de molta sancta vida, Llull Cavall. 5 vo. L'esguart que yo de vós he, no's egual, | axí divers és o contrariant, Ausias March, xciii. Guarde't que sovén la fortuna encara que sia vençuda retorna pus mansa en son esguart e pus suau, Letra Rey. Cost. 51.
|| 4. Semblança, aspecte en què una persona o cosa sembla a una altra; cast. parecido. Aquell minyó dóna esguarts a son pare, retira a son pare o sembla a son pare, Lacavalleria Gazoph. L'amo i el gos se donen més d'un esguard per lo sorruts, per lo roigs de pèl i per lo carnusos, Ruyra Pinya, i, 141.
|| 5. Consideració, esment a veure les coses; atenció; cast. atención, consideración, respecto. Perquè ell és axí com ceyl qui deu fer gran viatge, que és tengut de hauer son esguart, Jahuda Dits, c. 2. Ab estudi e ab esguart se troben les primeses del saber, ibid., c. 6. Tan poch sguart has hagut enuers elles com si jamés no les haguesses conegudes, Tirant, c. 342. Evitar de dir... esguard per consyderatió, Regles esq. 204. Prendre esguard d'una cosa: posar-hi atenció, considerar-la atentament. La persona sàvia clarament coneix veritat e bonesa, e suptilment se'n pren esguard, e no pot esser tost enganada, Genebreda Cons. 19. Prin-te sguart dels ocells, Scachs 17. Esser esguard o a esguard de qualcú: esser una cosa sotmesa al criteri o manera de veure de qualcú. Atorga que sia esgart del jutge de créxer o de menuar aquesta composició, Usatges, trad. segle XIII (Anuari IEC, i, 301). Negunes coses eclesiàstiques que deien star a sentènsia e a sguart de la cort speritual, doc. a. 1337 (Priv. Ordin. Valls Pir. 231).Per esguard, o segons esguard, o havent esguard d'una cosa: per consideració, en atenció a una cosa. Lo ballester és occasionat de dar al parador alguna cosa segons esguart de caritat, Llull Blanq. 3, 5. Havent esguart al ben públich e profit comú, doc. a. 1378 (Capmany Mem. ii, 154). Per esguart de pietat e bé de les lurs ànimes, doc. a. 1392 (Col. Bof. xl, 408). La Güelfa... no hauent esguart a claredat de sanch ne a multitut de riqueses, entre'ls altres li plagué molt Curial, Curial, i, 4. No hajau esguart a la desconexença dels dits miserables fills de Adam, sinó sols a la bonesa del Creador vostre y seu, Villena Vita Chr., c. 58. Per molts esguards: per molts conceptes o motius. Per aquest esguard: per aquest motiu. E açò façam per los sguarts en la dita letra contenguts, doc. a. 1445 (arx mun. d'Igualada). Per tots aquests sguarts volria que vós, ma filla, hi tinguésseu lés mans, Tirant, c. 87. Ha ordenat per sguart de la cama de anar fins al port de Transimeno, Tirant, c. 278.
|| 6. Relació. Lo principi ha tots temps esguart a la fi, Llull Blanq. 4, 4. Si la delliurança és a més de ley... deuen comptar les guardes quant munta l'esguard que és més de ley, doc. a. 1417 (BDC, xxiv, 115). Les coses havent esguard a la compra de les lanes, doc. a. 1441 (Capmany Mem. ii, 241).En esguard o A esguard: en relació, en comparació. Jo, Sènyer, no son digne que vós m'ajudets quant a esgart de ma dignitat, Llull Cont. 85, 26. Les obres de natura qui a esgart de les vostres obres re no valen, Llull Cont. 151. Tots aquests mals no'm són res de suffrir | en sguart d'hu qui del tot me destenta, Jordi de Sant Jordi (Cançon. Univ. 37). Les parts meyns caldes són dites fredes en esguart de les més caldes, Cauliach Coll., ll. ii, c. 1.
    Fon.: əzɣwáɾt (Barc., Palma); ezɣwáɾt (Val.). Es paraula inusitada en el llenguatge quotidià modern.
    Var. ort. ant.: sguard; sguart; esguart; esgart (Llull Cont. 85); sgart (Coll. dames 266); sgort (Ardits, iii, 239; Boades Feyts 78).
    Etim.: derivat postverbal de esguardar.