DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESGUARDAR v. tr.
|| 1. Mirar; dirigir la vista; cast. mirar. E nós anàuem esgardan quan ueuríem la nostra senyera, Jaume I, Cròn. 44. Estaua un sant hom pelegrí denant la creu, e sguardaua ab los ulls corporals la creu, Llull Felix, pt. ii, c. 12. La claredat era tan gran que no eren ulls carnals qui la poguessen esguardar, Serra Gèn. 14. Després d'esguardar-nos una llarga estona, Ruyra Parada 31.
|| 2. Considerar; posar atenció; cast. considerar. E nos esgardan e pensan qual era aquest món, e con és petit aquest segle, Jaume I, Cròn. 1. Deu esser pagat a conexença de dos o tres bons barons esguardada la persona e lo seruii que aurà feyt, Cost. Tort, II, iv, 11. Segurament que esguardant aquest poder seu, poch li calia duptar del rey En Pere, Muntaner Cròn., c. 42.
|| 3. refl. Estar en relació de concordança; cast. concordar, relacionarse. Esperansa e misericòrdia s'esguarden en so que vós perdonats a aquells qui en vós s'esperen e's confien, Llull Cont. 351, 18.
|| 4. refl. Pertànyer, pertocar; cast. tocar, atañer. Com a vós, senyor, s'esguardàs de cubrir dita vostra daraçana, e la ciutat no y fos tenguda en res per deute, doc. a. 1378 (Capmany Mem. ii, 154). No't penses però que aquells qui són condempnats a infern ne isquen sinó en quant esguarda a mutatió de loch, no pas mutatió de pena, Metge Somni, iii. Si tu res has fet digne de premi, a Tirant s'esguarda, que desconfí e vencé al gran Soldà en bella batalla campal, Tirant, c. 214. Prenets-vos esguard de la dita faula, car a vosaltres se esguarda, Genebreda Cons. 173.
    Fon.: əzɣwəɾðá (Barc., Palma); ezɣwaɾðáɾ (Val.). És un arcaisme inusitat en el llenguatge quotidià, però ressuscitat en el literari.
    Var. ort. ant.: esgardar (Graal 12); esgordar (Jaume I, Cròn. 59; Valter Gris. 14).
    Etim.: compost de guardar i del prefix es-.