DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

2. ESGARRAT o ESGUERRAT, -ADA adj.
|| 1. Mutilat; privat de l'ús d'algun membre; cast. lisiado. Un ciutadà esgarrat per tota la vida o estès damunt un llit de l'hospital, Roq. 38. Allò és una Blaieta més esguerrada que una gerra sense ventre, Alcover Cont. 305.
|| 2. Malmès, desencertat, fet malbé; cast. estropeado. Tot me va sortir esguerrat, Ignor. 55. Totes les avé i no'n fa cap d'esguerrada, Alcover Cont. 44. Especialment: a) Persona de mala conducta o de mal cap, que obra malament (Mall.).
    Fon.: əzgərát (or., bal.); azgarát (occ.).
    Intens.: esguerradet, esguerradot, esguerradàs, esguerradíssim.
    Sinòn.:— || 1, llesiat, baldat, afollat, esgarriat;— || 2, espatllat, espanyat, fet malbé, malmès, tudat.
    Antòn.:— || 1, condret;— || 2, avingut, condret, encertat, adobat, apanyat.
    Etim.: part. pass. de esgarrar art. 2.