Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  esmena
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESMENA f.
Acte d'esmenar.
|| 1. Correcció, millorament; subsanació d'un defecte, error, vici, etc.; cast. enmienda. Si alcun dels frares... caurà en fornicació... sia gitat fora de tota nostra companyia; e aprés, si prometrà esmena o milorament, sia resebut, doc. segle XIII (Miret Templers 544). Perquè, a esmena de tots vosaltres, jo dich que a mi seria semblant que lo rey degués haver en son consell bèsties simples e humils, Llull Felix, pt. vii, c. 2. Sobre alguns capítols que no són clars, ells faeren esmenes, Consolat, c. 144. De fer penitència e esmena de si mateix, doc. a. 1387 (Col. Bof. viii, 251). Vindrà el plor, vindrà l'esmena, Alcover Poem. Bíbl. 46.
|| 2. Satisfacció, compensació per un dany; cast. compensación. Que neguna esmena no li'n faríem, Jaume I, Cròn. 24. La qual esmena en aquest quas sia tota paguada per él, doc. a. 1309 (RLR, viii, 65). A coneguda vostra farà esmena de tot ço que ell hagués fallit al senyor rey vostre pare, Muntaner Cròn., c. 177. Perquè conegau de quantes esmenes me sou vós en deute, Proc. Olives 741. Li sia feta smena de tantes pells com haurà rebudes, doc. a. 1499 (BSAL, vii, 158). Donà a la dita comtessa, en esmena de la mort de son marit, deu castells, Eximplis, i, 172. No tenir o no haver esmena: (ant.) no tenir rival, esser únic o superior a tots. Boca de Far, qui era molt bell e bon caualier de molt gran linatge e maravellosament heretat e tan ben parlant que no hauia esmena, axí que tot hom hauia plaer de estar-li de prop, Curial, i, 35.
    Fon.:
əzménə (Barc., Palma); ezména (Val.).
    Var. form.
ant.: esmenda.
    Etim.:
derivat postverbal de esmenar.