Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  esmenar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESMENAR v. tr.
|| 1. Corregir; posar bé allò que estava malament, errat, mal fet, etc.; cast. enmendar. Posaven per les taules altres tant complidament viandes, que nul hom no hi pogra res esmenar, Muntaner Cròn., c. 297. Tots los vicis e peccats són corregits e esmenats, Genebreda Cons. 172. Sócrates quant | volch esmenar | e ordenar | muller e filla, Spill 7987. Són molt útils a smenar la corrupció de cascuna complexió, Albert G., Ques. 22. a) refl. Nostre senyor ver Déus soffer lo peccador, e com veu que no's vol esmanar dels mals, tramet sobre aquell la spasa de justícia, Muntaner Cròn., c. 43. Hi no us esmeneu de pràtiques tals, Proc. olives 190.
|| 2. ant. Compensar per un dany o pèrdua; cast. resarcir, reparar. Feu-nos pregar a don fferrando que'l mal que nós li hauíem feyt en Cathalunya que'l li esmenassen, Jaume I, Cròn. 24. Vós deyts que'm donarets e m'esmenarets en altre logar aytant com yo perda de ça, Desclot Cròn., c. 148. Los dits torts que li eren fets en la vila de Montpeller, los quals lo dit rey de França esmenar ne tornar a degut estament no volia, Pere IV, Cròn. 119. Que esmén la mercaderia qui cremada serà o's cremarà, doc. a. 1372 (Capmany Mem. ii, 378).Esmenar l'aigua: donar un plus d'aigua el dia de regar per haver-ne faltat un altre dia (Alcover, ap. Aguiló Dicc.).
    Fon.:
əzməná (Barc., Mall.); ezmenáɾ (Val.).
    Var. form.:
emenar, emendar, emmenar, esmendar.
    Etim.:
del llatí emendare, mat. sign., amb canvi del prefix e- en es-.