Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  esmentar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESMENTAR v. tr.
|| 1. Recordar, fer present a la ment; cast. mentar, recordar. L'imaginar altre bé no m'esmenta | sinó aquest, Ausias March, cxv. Del goig més viu jo ploro, perquè mon cor esmenta | la glòria enlluernadora dels teus eterns anals, Collell Flor. 40.
|| 2. Adonar-se, formar-se idea; cast. darse cuenta. En Juanet té dos anys y no s'esmenta que son pare està molt mal, Poncelles mall. 83. Més agosarada, mirava en Joan, sense por que ell ho esmentés, Plana Sta. Mar. 29.
|| 3. Citar, anomenar; cast. nombrar, citar. Inoculant-li aquell verí que fluhia al fons de son cor, sols al esmentar a la Pepa, Pons Auca 156.
    Fon.:
əzməntá (Barc., Palma); ezmentáɾ (Val.).
    Etim.:
del llatí *ex-mentare, mat. sign., derivat de mens, ‘ment, enteniment’.