DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESMERÇAR v. tr.
|| 1. Mercadejar; comprar o vendre, fer comerç d'una cosa. «Em pens que les esmerçaven | a cinc sous es dos manats» (cançó pop. Eiv.). Axí sàviament com porets, esmersets e comprets al millor que puschats fins en CCCC quintars de les prop dites lanes, doc. a. 1441 (Capmany Mem. ii, 241). No he voler d'esmerçar | en lo que ve de mal just, Moss. Sunyer (Cançon. Univ. 218).
|| 2. Invertir, col·locar (diners, béns, etc.); cast. invertir. Encara és tengut lo senyor del leny al mariner de esmerçar sos diners, Consolat, c. 142. Que ab aquelles o ab aquella moneda pusca anar o per mar o per terra... e smerçar la moneda, doc. a. 1313 (Capmany Mem. iv, 52). Si cinch talens | o dos que tens | acomanats, | ben esmerçats | negociant | e ben obrant | redoblaràs, Spill 12658. Esmersar los diners a censal sobre un fons de terra, Lacavalleria Gazoph.
|| 3. Despendre, gastar (diners, objectes d'ús, esforços, temps, etc.); cast. gastar. «En aquesta terra vaig esmerçar tot lo que havia guanyat». «He esmerçat tres hores per a fer aquesta feina». «El meu germà és molt fumador: esmerça dos paquets de tabac cada dia». E açò faeren [los almugàvers] com hagren los darts esmarçats, que creats que hanch no hach negú que de son dart no matàs son cavaller o cavall, Muntaner Cròn., c. 134. Tot treball és ben esmerçat puix portem a fi lo que desijam, Villena Vita Chr., c. 141. E com és mal esmerçada la mia amor en tu!, Curial, i, 8. Es danyós al pagès esmersar lo temps en anar y venir, Agustí Secr. 144. Lo diner de la setmanada desseguida queda esmersat, Vilanova Obres, ix, 19.
    Fon.: əzməɾsá (pir-or., or., bal.); azmeɾsá (occ.).
    Var. ort. ant.: esmersar (documentat en algunes de les cites d'aquest article); smersar (doc. a. 1485, BSAL, x, 14); esmarçar (Jordi de Sant Jordi, Cançon. Univ. 38); asmarsar (doc. a. 1596, BSAL, viii, 243).
    Etim.: del llatí vulgar *exmerciare, mat. sign. || 1, derivat de merces, com a forma oposada a commerciare, commercium, ‘comerç’.