DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESMICOLAR v. tr.
Desfer en miques, en bocinets menudíssims; cast. desmigajar, desmenuzar, triturar. «Aquell càntir ha caigut a terra i ha quedat esmicolat». Calabruix que rebota y cruix y esmicola los sembrats, Picó Engl. 23. Axí com s'esmicola y se fa dernes un test d'argila cuyta, Ignor. 29.
    Fon.: əzmikulá (pir-or., or., men., eiv.); azmikolá (occ., Maestr.); əzmikolá (mall.).
    Sinòn.: esmicar, esfurmicar, engrunar, espoltrir, capolar.
    Etim.: derivat de mica amb el sufix intensiu -ol.