DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESMOLAR v. tr.: cast. afilar, amolar.
|| 1. Agusar un instrument de tall fregant-lo per una mola o altre cos dur. Esmolar coltells, ganiuets ne neguns altres ferraments, doc. a. 1375 (arx. mun. de Barc.). Una lança ab lo ferro ben smolat, Tirant, c. 19. Vindrian a esmolar-hi los coltells, Verdaguer Pàtria 20. En troben un que roegava ses pedres...—Què fas?—M'esmol ses dents un poc, Alcover Rond. i, 5.
|| 2. Gastar, disminuir del gruix una cosa pel fregadís o per l'excés d'ús que se'n fa; cast. gastar, escomer. Ses llandes de cotxos y carretons seguescan esmolant-li ses voreres, Ignor. 29.
|| 3. Fregar enèrgicament com si fos una mola; cast. afilar. Aquella operació era força penosa a causa del fred que ens embalbia els dits i ens esmolava, causant-nos-hi una coïssor insofrible, el tros de les orelles que eixia al descobert, Ruyra Parada 59.
|| 4. fig. Fer més aguda una facultat sensitiva o anímica; cast. afilar, aguzar. Guanyaré?—preguntà amb un pantaig d'agonies supremes y esmolant la vista fins a lo impossible, Oller Fig. pais. 135. Esmolar l'enteniment: exercitar-lo per comprendre millor les coses.
    Loc.—a) Esmolar-se la llengua, o els queixals, o sa garrova (Mall.): xerrar molt i sense necessitat. Esmolen sa garrova conversa qui conversa, Alcover Cont. 54.—b) Dur sa llengua esmolada: estar per a xerrar molt (Mall.).—c) Esmolar-se les ungles: esforçar-se molt, escarrassar-se. Les paquetayres de sal... esmolant-s'hi las unglas y no pecant de maymona, portaren una pesseta a casa, Pons Auca 284.
    Refr.—a) «Esmolar i no tallar, fer lluent i no cobrar»: es diu dels esmolets xerecs (Val.).—b) «Qui esmola no perd temps, si no esmola massa temps»: vol dir que la fumada com a descans no és perdre el temps, però si la fumada dura massa, representa una minva del rendiment normal del treball (Santanyí). Es parla aquí d'esmolar per al·lusió als segadors, que prenen l'operació d'esmolar la falç com a pretext per a no treballar.
    Fon.: əzmulá (pir-or., or., Sóller, men., eiv.); azmolá (occ., Maestr.); azmoláɾ (val.); əzmolá, əɾmolá (mall.).
    Sinòn.: afilar.
    Etim.: derivat de mola.