DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESMORRELLAR v. tr.
Rompre la boca o vorera d'un recipient (Mall., Men., Eiv.); llevar un tros de la vora d'un objecte (Empordà); cast. descantillar, desportillar, encentar. «He esmorrellat un tros de carn per donar-lo al noi» (Llofriu). «No esmorrellis sa gerra, que llavores no hi podrem beure!»Tornas sempre ab la jarra o escantellada o esmorrellada o copetjada, Penya Mos. iii, 88.
    Fon.: əzmurəʎá (or., men., eiv.); əzmorəʎá (mall.).
    Sinòn.: escantellar, esvorellar.
    Etim.: derivat de morro amb el sufix -ell pres per analogia de cantell i amb el prefix es- que indica privació.