Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  esmorzar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESMORZAR
|| 1. v. intr. Menjar per primera vegada al dia; cast. almorzar, desayunar. Lo qui no ha esmorsat: Injentatus, Pou Thes. Puer. 130. Mentr' estavan esmorsant, Milà Rom. 255.
|| 2. m. El primer àpat o menjada sòlida del dia; allò que es menja al matí; cast. almuerzo. No tinc record d'altre esmorzar tant saborós, Massó Croq. 110. Am l'esmorzar a punt, Pous Empord. 90.
    Loc.

No tenir-ne per a un esmorzar: no tenir-ne prou.
    Refr.

—«A qui has de donar dinar, no li planyis l'esmorzar»; «Un bon esmorzar estalvia un dinar».
    Fon.:
əzmuɾzá (pir-or., or., eiv.); azmoɾzá (occ.); aɾmosáɾ (Val.); muɾzá (eiv.).
    Var. form.:
almorzar.
    Sinòn.:
berenar (mall., men.).
    Etim.:
del llatí vulgar *admordiare, mat. sign. || 1, derivat de *admordium, mat. sign. || 2 (i *admordium derivat del llatí admordere, ‘mossegar’: cf. Meyer-Lübke REW 182). Segons Fouché Phon. 93, la vertadera forma llatina originària de esmorzar seria *admorditiare.