DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESPADAT, -ADA adj.
|| 1. De costat vertical o molt rost (or., occ.); cast. escarpado, abrupto. Ja entrebancat d'un cingle per espadades osques, Atlàntida vi. Temporal que afua els bastiments a l'espadada costa, Riber Sol ixent 81.
|| 2. (Vestit) molt llis i sense fona (Mall., Men.); cast. liso, sin vuelo. «Aquestes faldes em vénen massa espadades de davant: posau-m'hi una rua».
|| 3. (substantivat) m. Roca o tros de terreny vertical o molt rost (or., occ.); cast. acantilado. Ab la visió dels espadats altívols, Casellas Sots 39. Una nuvolada negra, sense relleus, que ja tapava l'espadat del puig, Pous Empord. 30. a) En els castells dels «xiquets de Valls», columna humana formada damunt un sol home com a base, sobre el qual se'n posen successivament fins a cinc o set (Valls).—b) Campanar d'una sola paret, que no forma torre (Valls); cast. espadaña.
    Fon.: əspəðát (or., bal.); aspaðát (occ.).
    Etim.: del part. pass. de espadar; com si diguéssim ‘tallat amb una espasada’.