DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESPAI m.: cast. espacio.
|| 1. Extensió contínua que conté tots els objectes sensibles i dins la qual aquests poden canviar de posició. Vista qui no poria esser sens color e superficients e espay, Llull Cont. 327, 23. Umple els espais de sobte feréstega clariana, Atlàntida vi. De viure y de volar per dins l'espay sens fi, Salvà Poes. 133. Esbarriada la vista i amenaçant l'espai amb els punys closos, Pons Com an., 55. Flotava per l'espai com una volició divina, Ruyra Parada 24.
|| 2. Extensió aparentment buida, entre dos o més cossos. L'espay és enfre tu e la terra pla, Llull Doctr. Puer., c. 74. Si alcun confrare morrà fora la ciutat dins espay de cinch legues, doc. a. 1329 (Col. Bof. xl, 68). La entrada no és escura..., aprés de la qual troba hom gran espay, Metge Somni iii. Com foren anats per bon spay de terra, Tirant, c. 284. No'l podien conèixer per lo espay gran del camí, Isop Faules 6. Espai entre dues coses: extensió, distància que les separa. a) Entre mariners, la distància mínima que ha d'haver-hi d'un sardinaler a l'altre perquè puguin calar les peces com cal (Empordà). «Ens deixarem caure tres espais a sotavent» (St. Feliu de G.).—b) En l'escriptura i tipografia, distància entre dues paraules immediates; entre impressors, Peça de metall més baixa que les de les lletres, que es posa entre dues paraules per separar-les. Espai de pèl: espai tipogràfic molt prim, que no passa d'un punt.—c) En mecanografia, mesura de distància amb què es separen les ratlles.—d) En l'escriptura musical, la part compresa entre cada dues ratlles del pentagrama.
|| 3. Porció de temps. Els plaers d'aquest món són fenits e termenats dintre poca quantitat e poc espay de vida, Llull Cont. 349, 20. No passà spay de moltes hores que la torre de Montjuhí féu senyal de dos naus, Pereç St. Vicent 24. Cent mil rahons en poc espay sentíeu, Somni J. Joan 576. Li entrà lo cruel dimoni en lo cors, donant-li per spay de molts dies turments dolorosos, Pereç St. Vicent 16. E fet açò, stiga axí spay de una hora que no menge res, Anim. caçar 48 vo. Per bon espai: per llarga estona. E per bon spay stigué que no pogué parlar, Tirant, c. 3. A poc espai o a poc d'espai: al cap de poc temps, a la poca estona. Mès la carta demunt del cors de sent Basili e a poch d'espay près e cobrà la carta, Eximplis, i, 88. A poch espay li fou present lo senyor, Isop Faules 3. Dins espai: dins un termini, al cap de tal temps. Dins spay de un mes, doc. a. 1342 (Capmany Mem. ii, 116). Que dins spay de XXX dies continuament comptadors del dia de la present..., doc. a. 1392 (BSAL, viii, 56). Especialment: a) Porció de temps lliure. No'm doneu torment axí fort, hajau espay fins al matí, Vent. Pel. 23. Prech-vos que otorguets a aquest prom tant spay de vida com durarà nostra batalla, Curial, i, 17. No he hagut spay de veure sa senyoria, Villena Vita Chr., c. 228. D'axò y d'altres veyures ja'n parlarem amb més espay, Ignor. 1.
|| 4. Descans, cessació del treball, de la tribulació, de la preocupació. Donàs spay a la sua dolor, Tirant, c. 3. Plàcia-us pendre algun spay en vostre dolor, Villena Vita Chr., c. 221. Es-me un gran espay comunicar ab vosaltres les mies dolors, ibid., c. 214.
|| 5. Lentitud, calma. «No perdis mai s'espai, que ses coses fetes de pressa no surten bé» (Men.). Anar d'espai: anar amb calma, a poc a poc (Men.); en val., anar a espai; cast. ir despacio. Ell anava amb molt espay y amb molta calma, Roq. 53. Amb poch foch, sols que bulla, el remenaràs dues vegades molt d'espay, Ignor. 63.
|| 6. A espai: en veu baixa (Val.). «Parleu a espai, que el xiquet dorm!»
    Refr.
—«Per a anar a espai, no cal vara»: vol dir que no cal demanar ajuda a altri quan les coses que s'han de fer no són urgents (Val.).
    Fon.: əspáј (pir-or., or., bal.); aspáј (occ., val.).
    Var. form.: espau.
    Etim.: del llatí spatiu, mat. sign. || || 1, 2, 3.