DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ESPALMAR v. tr.
|| 1. nàut. Netejar i enquitranar el fons de les naus o embarcacions; cast. despalmar. Són vengudes deu galeres de Pere d'Aragó qui són en terra per espalmar, Desclot Cròn., c. 166. Dos barques armades bé spalmades, Muntaner Cròn., c. 54. En totes les naus trobareu grosses anelles de ferro, per ço com volen mostrar carena, o volen spalmar, o com corren gran fortuna... liguen lo timó en aquelles anelles, Tirant, c. 92. Sis galeres de Malta que espalmaren a Portopí, las tenyiren de negre per la mort de la reyna, doc. a. 1644 (Calend. Bal. 1876, pàg. 125).
|| 2. Fregar amb un raspall per llevar la pols o brosses de la roba, de les sabates, etc. (Ribera d'Ebre, Maestr., Cast., Bal.); cast. cepillar. Ordenam que dos altres jóvens... al dit sartre ajuden en cosir si opportú serà e en mundan e spalman con ops hi serà les nostres vestidures, Ordin. Palat. 86. Al matí deu netejar e espalmar aquella roba, Robert Coch 6. Se frega ses sabates y s'espauma sa roba, Ignor. 71.
|| 3. Netejar de brosses el caixer d'una séquia, o del cavalló margi-miger la part o galta que recau a la finca (Castelló).
    Fon.: aspaɫmá (Gandesa, Tortosa, Maestrat); aspaɫmáɾ (Cast.); əspəɫmá (Eiv.); əspəwmá (Mall., Men.).
    Etim.: derivat de palma, en composició amb el prefix es- que indica privació, com si diguéssim ‘llevar les palmes o brosses de palma’.

2. ESPALMAR v. tr.:
V. espasmar.