DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESPANTALL m.
|| 1. Ninot de palla, de roba o d'altra matèria, que posen dret en el camp o jardí per espantar els ocells; cast. espantajo. Podeu pensar lo que semblava, feia recordar un d'aquells espantalls que pels horts fan fúger els aucells, Saisset Lligiu 4.
|| 2. Persona o cosa que fa por; cast. espantajo. Fou l'espantall de totes les mares del poble, Pous Empord. 55.
    Fon.: əspəntáʎ (pir-or., or.); aspantáʎ (occ., val.); əspəntáј (mall., men.).