DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ESPARPILLAR v. tr.
|| 1. Avivar la vista, l'enteniment o l'enginy (or., occ.); cast. despabilar. L'alè del vent... esparpillava les miriades de pupil·les negres, Riber Miny. 26.
|| 2. Escodrinyar, recercar (occ.); cast. rebuscar. «Esparpilla, i trobaràs caragols». Mon esperit... cau d'un plegat, esparpillant per infinites llegües els núvols amb son flat, Carner Lluna 29.
|| 3. Remoure una cosa esbullant-la, escampant-la, fent-la menys compacta (Empordà, Lluçanès, Pallars, Conca de Tremp, Camp de Tarr., Tortosa); cast. remover, esparcir. «No toquis l'alfàbrega, que l'esparpillaràs». «Esparpilla aquestes herbes, que tal vegada hi trobaràs la moneda que has perdut». Cullen una molsa molt fina..., i ben esparpillada amb els dits la posen plana a la llana del bast, Violant Tragí 69.
|| 4. Avivar el foc (Tortosa).
|| 5. Desfer els pans de pasta que queden a conseqüència de la compressió a què ha estat sotmesa (Matons Voc. oli).
|| 6. refl. Esbarriar-se, separar-se del ramat (Orús).
    Fon.: əspəɾpiʎá (or.); aspaɾpiʎá (occ.).
    Etim.: modificació de esparpellar.

2. ESPARPILLAR v. intr.
Xisclar (Ripoll).