DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESPASSAR v.
|| 1. refl. o intr. Passar, cessar (un estat anormal de salut, d'ànim, de temps atmosfèric); cast. cesar, pasar. «La tempesta no s'espassa» (Rosselló, Empordà). «Fa tres hores que plou i encara no s'espassa» (Mall., Men.). «Tenc mal de cap; he pres aspirina, però no m'ha espassat». Espassar la dolor, doc. a. 1394 (ap. Aguiló Dicc.). Abans que tanta set en tu s'espassi, Febrer Par. xxx, 74. Encara no mos ha espassat un susto, s'en ve un altre de pitjor, Ignor. 48. Y amb una calor que no s'espassa, Roq. 34.
|| 2. tr. Calmar, fer cessar; cast. apagar, calmar. S'espassava sa rusca menjant tan solament es pa, Ignor. 31. S'espassa sa malícia anomenant-lo «cura de levita», Ignor. 42. A fi d'espassar-se s'engronyament, Alcover Cont. 155. És l'anyoransa teua que no'm puch espassar, Salvà Poes. 28. Tens per tots bona arribada | y una cadira cordada | que'ls espassa el cansament, Salvà Poes. 92. Espassar-se sa juguera: llevar-se les ganes de jugar, sia jugant molt, sia reprimint-se de jugar (Mall.). Espassar-se ses ganes d'una cosa: deixar de tenir-ne ganes.
    Fon.: əspəsá (pir-or., or., bal.).
    Etim.: de passar, amb el prefix es- adoptat tal vegada per mala interpretació de l'es pronom personal en les formes reflexives (es passa hauria estat interpretat com espassa).