DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESPAVILAR v. tr.
|| 1. Revifar el llum o el foc atiant-lo, remenant-lo, llevant-ne els cremallots; cast. despabilar, atizar. Unes estisores de espauilar, doc. a. 1565 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Ens calia afegir de tant en tant llenya al foc, ara seca, ara verda, segons convenia espavilar-lo o atuir-lo, Ruyra Parada 40. Al rostre tebi de l'ocàs | l'última espurna s'espavila, Dolç Somni 29.
|| 2. fig. Deixondir, llevar la son; cast. despabilar, despertar.
|| 3. fig. Avivar l'enteniment, l'enginy; cast. despabilar. a) refl. Adquirir vivor d'enteniment, d'enginy; enginyar-se. Les criatures s'espavilen per a poguer-hi anar un' hora o l'altra, Serra Calend. folkl. 104. Té, espavila't, destapa aquexa ampolla, Vilanova Obres, xi, 116.
|| 4. fig. Castigar per fer entrar en raó, per corregir; cast. arreglar. Ey, municipal, a veure si m'espavila aquesta quitxalla, Vilanova Obres, iv, 59. «Mira que si t'agafo t'espavilaré!»
    Fon.: əspəβilá (or.); aspaβilá (occ.); espaβiláɾ (val.); əspəvilá (bal.).
    Etim.: pres del cast. espabilar o despabilar, mat. sign. (derivat de pábilo, ‘ble’, ‘cremallot’).