DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESPECEJAR v. tr.
Esbocinar; desfer en peces; cast. despedazar, destrozar. Que tot hom qui cridàs Mallorques!, fos especejat, Pere IV, Cròn. 235. De l'altre gent van rocegar e degolar e especeyar, Biblia Sev. 198. Feye tals moviments y surts que aparie se hagués tota d'espessejar, doc. a. 1574 (arx. mun. d'Igualada). Lo pa és trencat e espeçejat ab les dents, Villena Vita Chr., c. 268.
    Fon.: əspəsəʒá (Barc.). És paraula arcaica, reintroduïda en la llengua literària, però inusitada en el llenguatge quotidià.Var. ort. ant.: especegar (Desclot Cròn. c. 40; Sermons SVF, i, 22); espassejar (Scip. e An. 73).
    Etim.: derivat de peça en composició amb el prefix es- (V. espeçar).