Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  especial
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESPECIAL adj.
Pertanyent o relatiu a l'espècie; particular (en oposició a general, a allò que pertany a tots o al major nombre dels individus); cast. especial. Dos maneres de dret generals són en lo món, de les quals devallen tots los altres drets especials, Llull. Blanq. 3, 5. Ben comú és major e pus necessari que bé special, Llull Cavall. 31 vo. Que façats especial oració a Nostre Senyor Déu, Desclot Cròn., c. 168. Per gràcia et privilegi special otorgam offici de mustaçaf, doc. a. 1390 (Col. Bof. viii, 325). Nostre Senyor Déu, de gràtia especial volgué e ordonà que la dita conceptió fos immaculada, Metge Somni ii. Per ses seues especials circunstàncies deuria caminar de grapes, Ignor. 58. Amic especial: (ant.) amic particular, molt íntim, distingit entre els altres. Descobrí son coratge a alcuns specials amichs, Muntaner Cròn., c. 50. Pampinia fo molt poderós entre los amichs especials de Anthoni emperador, Genebreda Cons. 123. Menjar especial: menja escollida per a un determinat individu. Menjars specials e delicats, Eximenis Conf. 14. Robes especials: robes fines, delicades, valuoses. Senyora, veus ací una camisa molt special que tramet a vostra mercè nostre senyor, Villena Vita Chr., c. 41. Li tramès cortinatges de seda e de raç molt specials, Tirant, c. 96. Home especial, caràcter especial, etc.: persona, caràcter estrany, diferent de la majoria, de la gent normal. La condescendència aparent d'aquella noia especial que a soles li deia de tu, Lleonart Cov. 123. En especial: adv., d'una manera especial, particular, amb preferència; principalment. Que li fos tengut de totes coses que vassall és tengut a son senyor de fer, e en especial que fos tengut de fer a venir a corts de Catalunya, Pere IV, Cròn. 111. Com lo perill és molt gran... no deu esser donat a Reys fer armes voluntàries, en especial a tota ultrança, Tirant, c. 68.
    Fon.:
əspəsiáɫ (Barc.); espesiáɫ (Val.); əspesiáɫ (Palma).
    Intens.:
especialíssim, -íssima.
    Etim.:
pres del llatí speciāle, mat. sign.