Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  espellir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESPELLIR v.
|| 1. tr. ant. Expulsar, fer sortir. Vigília y abstinència de dormir, de menjar y beure, espelleix la força a la carnal temptació, Eximenis Scala.
|| 2. intr. o refl. Esbadellar-se, obrir-se una flor (Rosselló, Conflent, Vallespir, Cerdanya, Empordà); cast. abrir. Fareu les roses vermelles blanques, si quant començaran de expellir les perfumau ab sofre, Agustí Secr. 40. Y per fer espellir una rosa | a la galta més hermosa, Alm. Ross. Cat. 1922, pàg. 24.
|| 3. Sortir de l'ou (pir-or.). De dotze ous me n'ha fet espellir re que cinc, Saisset Barrajadís 13.
|| 4. Esclatar (pir-or.). Tot raig de vi bo fa espellir una rialla, Alm. Ross. Cat. 1923, pàg. 3.
    Fon.:
əspəʎí (pir-or.).
    Var. form.:
espéller.
    Etim.:
del llatí expellere, ‘expulsar’.