DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESPERONAR v. tr.
|| 1. Donar cop d'esperó; ferir dels esperons per fer caminar o córrer; cast. espolear. Giraren los caps als cavalls e speronaren atràs en semblança de fugir, Desclot Cròn., c. 5. El capellà esperonava un xich l'euga, Casellas Sots 43.
|| 2. fig. Excitar, estimular l'activitat amb paraules de coratge, de reny, amb l'exemple, etc.; cast. espolear, estimular. Llur crit, trepig, llambordes, a Alcides esperonen que fuig per l'erm fangós, Atlàntida vi. Decidint-me a l'últim per ascendir, esperonat per una voluntat superior a mes forces, Massó Croq. 117. Aquesta darrera circumstància potser esperonava el desig d'ella, Genís Quadros 201.
|| 3. Llevar els esperons de les sarments tendres perquè creixin més els raïms (Falset, Gandesa).
    Fon.: əspəɾuná (pir-or., or., men., eiv.); aspeɾoná (occ.); əspəɾoná (mall.).