DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESPESSIR o ESPESSEIR v. tr.
Fer espès o més espès; cast. espesar. «Es va espesseint la pluja». Aquelles vapors espessexen l'àer, Llull Felix, pt. iii, c. 2. Les nuus eren espessides en l'àer per continu gitament de sagetes, Hist. Troy. 159. E puys cogua tant tro que espesesqua l'enguent, Flos medic. 54. Sia bullit fins que un poch se specesca, Cauliach Coll., ll. vii, d. 1a, c. 5. E si no se volia especir, met-hi un poch de amidó, Robert Coch 22 bis. S'arranen i espesseixen al tro arremolinades, Atlàntida iv. Era l'ombra espessehida, Guimerà Poes. 230. S'espesseeix la fosca, va prenyada de calabruix, Salvà Retorn 28.
    Fon.: əspəsí, əspəsəí (or., bal.); aspesí (occ.); espesíɾ (val.).
    Conjug.: segons el model partir.
    Etim.: derivat de espès.