Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  espia
veure  espià
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESPIA m. i f. (ant. sempre f.).
|| 1. Encarregat d'espiar; cast. espía. Totes setmanes secretament elegiscam una dona a esser espia qui's prenga guarda de ço que vosaltres farets, e que neguna de vosaltres sàpia qual dona sia espia, Llull Blanq. 41, l. Foren fets oficials e espies qui espiassen si negun cardenal seria contra l'establiment damunt dit, ibid. 79, 8. Sabien que en aquell mar los devia trobar segons les llurs espies, Muntaner Cròn., c., 135. Hac cert ardit de les espies y escoltes, Pere IV, Cròn. 306. Millor espia he que no creeu, Metge Somni iii. Al matí les spies vingueren e notificaren als capitans la venguda dels turchs, Tirant, c. 271. No pensats vosaltres que'l rey Priam té ací entre uós ses espies, Hist. Troy. 128. Espia doble: persona que serveix com a espia als dos partits contraris, enganyant i explotant un i altre.
|| 2. Persona que vigila cautelosament i declara d'amagat les accions dels altres; cast. espía, soplón. «Ets un espia de la mort»: es diu en to d'insult i d'irritació a aquell qui tot ho observa i trapasseja (Empordà). Aqueix sabaterot... lo que ell volia era tafanejar. No sé com los hi deixen estar; són los espies de les escales y retallen als qui entran y surten, Vilanova Obres, iv, 124.
|| 3. ant. Declaració o denúncia feta per un espia; cast. espionaje. Prometé... al qui descubriria els delinquents... premi de mil liures..., perquè se entenga que la satisfacció del dit premi serà fàcil y prompta y encontinent, notifica que la dita quantitat està depositada efectivament pera què donada la dita legítima espia a la Règia Cúria, se li donen e lliuren encontinent al qui donada la haurà, doc. a. 1606 (BSAL, vii, 12).
|| 4. nàut. Cap de corda amarrat amb les àncores petites, que serveix per a entrar o eixir d'un port quan hi ha calma o vent contrari (Barc., Val., Palma); cast. espía. Posar una espia: amarrar l'espia a un objecte fixo o a una àncora petita i posar-la al paratge on ha de quedar situada per anar a l'espia. Anar a l'espia: fer caminar el vaixell estirant des d'a bord, a mans o amb cabrestant, una espia donada abans a un objecte fixo cap al qual volen fer acostar l'embarcació.
    Fon.:
əspíə (Barc., Palma); espía (Val.).
    Intens.:
espieta, espió.
    Etim.:
del gòtic speha, mat. sign. || 1.

ESPIÀ m.
Fons compost de barreja de fang i vegetació (Pineda, ap. BDC, xiv, 26).