DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ESPIAR v. tr.
|| 1. Observar cautelosament i d'amagat; cast. espiar. Espien si alcunes dones nostres entren en la ciutat, Llull Blanq. 41. Ell hac espiat hun dia que mil e cincentes bèsties eren vengudes de la ost del rey de França, Desclot Cròn., c. 143. Poques coses són que no faessen vuy per diners: logrejar, lagotejar, fer mals contractes, espiar a altres, Metge Somni iv. Venits spiar lo regne, Serra Gèn. 38. Calef qui... per lo dit Moysès fon tramès per espiar e regonèxer la terra, Villena Vita Chr., c. 268. No dónes una passa que no la t'espiïn, Alcover Cont. 380.
|| 2. Observar d'amagat els altres i recontar-ho per mala intenció; cast. espiar, soplar, delatar.
|| 3. Mirar atentament; fixar l'atenció (Rosselló, Conflent, Cerdanya, Vallespir, Empordà, Eiv.); cast. mirar, observar. Sempre espiava el temps, Saisset Hist. com. 13. Espia que podem rodolar tots dos a la ribera, Massó Croq. 49. Ullets que la bosquina obrís a espiar la gloriosa sortida del sol, Ruyra Parada 61. «¿Què espia aquest, ara?»: es diu referint-se a un qui està mirant importunament els altres (Eiv.).
    Loc.—a) Espiar la costa: observar o contemplar amb curiositat (Mall.): «La fi del món ja s'acosta, | n'hi ha qui senyals han vist: | sa mare de l'Anticrist | per aquí espia la costa» (cançó pop. Llucmajor).—b) Espiar l'ocasió: procurar de trobar una oportunitat.
    Refr.
—«Qui espia pels forats, espia les seves maldats»: vol dir que el qui escolta o mira d'amagat, sol veure coses que no li agraden (Segarra, Urgell).
    Fon.: əspiá (pir-or., or., bal.); aspiá (occ.); espiáɾ (val.).
    Sinòn.:— || 1, espiocar, sotjar, guaitar.
    Etim.: del gòtic spehon, mat. sign. || 1.

2. ESPIAR v. tr., nàut.
Lligar amb les espies; cast. espiar. a) refl. Ajudar-se amb l'espia; treure una embarcació de perill estirant per l'espia; cast. espiarse.
    Etim.: derivat de espia || 4.

3. ESPIAR v.,
grafia incorrecta: V. expiar.

4. ESPIAR v.,
grafia incorrecta: V. aspiar. Si no has filades set fuades d'aquest muxell y no les me dus espiades, Alcover Rond. i, 74.