DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESPINA f.
|| 1. Cadascun dels apèndixs durs i punxaguts que es formen a la superfície de les tiges de certes plantes i de la pell de certs animals; cast. espina, púa. «Un fadrí guarda una rosa | dos, tres anys dins un jardí; | quan ve que la vol collir, | ses espines li fan nosa» (cançó pop. Mall.). Tart esdevé que la espina que sia tocant al cors del home, que non punya aquell, Llull Cont. 5, 19. Per qualque desastre se fincarà alguna spina o àls per l'ull, Anim. caçar 50 vo. Ariçons, carts, | porca crespina | no tenen spina | pus fort punyent, Spill 2354. Ahir caminant se'm meté en lo peu una espina, Faules Isòp. 21. S'haurà plantat al peu alguna espina, Canigó x. Corona d'espines: corona teixida de tiges espinoses, amb què els jueus coronaren Jesucrist en la seva passió. Coronad d'espines, Hom. Org. 3 vo. Una corona d'espines, Evang. Palau. La santa espina: nom que es dóna a cadascuna de les espines que es veneren en alguns temples com a procedents de la corona d'espines de Jesucrist. Lo senyor Duch donà e presentà, a la Seu de la ciutat una sancta e sagrada espina qui per lo rey de Ffrançe fo levada de la corona qui fo posada al gloriós cap de Jhesu Xrist al die de la sua passió, doc. a. 1390 (Ardits, i, 6).
|| 2. Planta espinosa; cast. espina, espino. Sement qui cadeg en les espines, Hom. Org. 3. Parets de peyres mal composades o mal fermades o payla o espines hi posarà, Cost. Tort. III, xii, 8. a) Espina blanca: planta de la família de les compostes, de l'espècie Onopordon acanthium; cast. cardo burrero. (V. cardiga).—b) Espina negra, o espina vera, o espina santa: planta ramnàcia de l'espècie Paliurus australis; cast. espina de Cristo. (V. espinavessa).—c)   Espina cervina: planta ramnàcia de l'espècie Rhamnus catharticus; cast. cambrón.—d)   Espines del Bon Jesús: planta de l'espècie Euphorbia splendens (Bal.).
|| 3. Matèria ossosa, generalment dividida en petites porcions punxagudes, que forma l'esquelet dels peixos; cast. raspa. Lo cranch viu les espines dels peixs que lo agró hauia menjats, Llull Felix, pt. vii, c. 4. E cogua tant tro que lo pex sia fus, e puys denège'l de la espina, Flos medic. 245. Les gallines | fan un menjar delicat | que no té pèls ni ossos ni espines, Penya Poes. 145. a) Espina de peix: llargandaix, ferro armat de punxes que serveix per a impedir el pas per una finestra (Terrades).
|| 4. Columna vertebral (val., bal.); cast. espinazo. Venia lo seu amat Fill ab una tan pesada creu que'l feya anar tan encoruat que paria volgués trencar per la spina, Villena Vita Chr., c. 175. De anothomia del coll e de les parts de la spina, Cauliach Coll., ll. i, fol a4 rev.
|| 5. La part anterior de la canella o os de la cama (Men.); cast. espinilla.
|| 6. Punt de conjunció de dos cordells (Manacor).
|| 7. nàut. Cosit vertical de devers un metre de llargada que es fa a la vorera de popa sobre el puny d'escota d'una vela llatina, amb puntades obliqües encreuades, de manera que imita la forma d'una espina de peix (Mall.).
|| 8. nàut. Carena d'embarcació (Barceloneta); cast. quilla.
|| 9. Carena de muntanya (Balari Oríg. 71).
|| 10. fig. Cosa que adoloreix o afligeix l'esperit; causa de pena, d'opressió de cor; cast. espina. «D'ençà que no m'escriu, tinc una espina al cor». Que és molt punyent l'espina que avui me les esqueixa, Atlàntida v. Les greus espines de mon cor arranques, Ruiz Poes. 64. Fer o donar mala espina: produir un recel, una sospita o pressentiment dolent. Lo únich que los feya mala espina era el veure que eran deu o dotse nebots, y podria fer-ne un de content y els altres quedar-se en là, Penya Mos. iii, 12.
|| 11. fig. Persona dolenta, traïdora; cast. púa. «No et fiïs d'aquest home; és una mala espina!»
Espina: llin. existent a Barcelona.
    Loc.—a) Xupar s'espina a una cosa: treure'n tot el profit possible, encara que sia poc (Mall.). Un que s'havia fet sócio pochs dies abans, y li xupava s'espina, Ignor. 6.—b) No tenir espina ni os: esser una cosa indubtable, que no admet discussió perquè és evident.—c) No tenir espines en els peus: esser molt actiu a complir els encàrrecs, a bellugar-se per obtenir quelcom.—d) Treure l'espina: irritar-se, manifestar el gènit (Mall.). A vegades se desavenen i treuen un poc d'espina, Pons Llar 53.
    Refr.—a) «Qui sembra cards, cull espines»: vol dir que el qui obra malament, recull després les males conseqüències dels seus actes.—b) «D'una espina neix una rosa»: significa que moltes vegades, de pares dolents surten fills bons (Mallorca).—c) «No hi ha rosa sense espines»: vol dir que tota cosa bona té el seu aspecte dolent o menys bo.—d) «L'espina, quan neix, ja pica» (alguns afegeixen: «tant si és grossa com si és xica»); «Deia la vella Perica: l'espina quan neix ja pica»; «L'espina que punxar deu, aguda neix» (Pot hom dir l'exemple que's diu a Cathalunya: que spina com punxar deu, aguda neix. Muntaner Cròn., c. 95): es diu referint-se a infants precoços en el bé o en el mal.—e) «Lo peix per a qui el mereix, i l'espina per al gat» (Manresa).—f) «No es treu l'espina amb els dits»: significa que cal fer les coses amb delicadesa.
    Fon.: əspínə (pir-or., or., bal.); aspína (Andorra, Esterri, Tortosa, Maestr., Cast., Val., Al.); aspínɛ (Ll., Urgell, Priorat, Gandesa, Sueca, Alcoi).
    Intens.:—a) Augm.: espinassa, espinarra, espinota, espinatxa, espinarrassa.—b) Dim.: espineta, espinetxa, espinel·la, espineua, espiniua, espinona, espinarrina, espinoia, espinarroia, espinarrona.
    Sinòn.:— || 1, pua, punxa;— || 4, espinada.
    Etim.: del llatí spīna, mat. sign. || 1.