DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ESPIRA f.
Cadascuna de les voltes d'una espiral o d'una hèlice al voltant del seu nucli; cast. espira.
    Etim.: pres del llatí spira, ‘volta de caragol’.

2. ESPIRA f.
|| 1. Guspira (Bal.); cast. chispa. a) En sentit propi i material: Com de una spira de foch podia multiplicar tan gran foch, Llull Felix, pt. i, c. 12. D'aquel foc sortirà altre foc o espires per què's cremaran blats, vinyes o arbres, Cost. Tort. III, xii, 8. Com sol una espira qui està amagada dintre algun pallar si per vent és moguda, Alegre Transf. 56. Aquella llum se transforma en núvol de tremoloses espires, Rosselló Many. 97.—b) En sentit immaterial i figurat: Per aventura exir-ne ha alguna spira de veritat, Genebreda Cons. 164.
|| 2. Espira de foc: insecte coleòpter, llarguer, negre, amb una taca vermella damunt el dors, que es cria pels rostolls (Manacor).
|| 3. fig. Persona molt activa i deixondida (Mall.). No ho dich jo! Sou una espira | de foch.—Com vostè mateix, | que és capàs de fé en deu dies | més de quatre testaments, Penya Poes. 188.
    Refr.
—«D'una espira, un gran foc»: de petites causes, grans efectes (Mall.).
    Fon.: əspíɾə (bal.).
    Sinòn.: guspira, espurna, purna.

ESPIRÀ topon.
Espirà de Conflent: vileta situada en la vall de Llec, cantó de Vinçà (Conflent). Espirà de l'Aglí: poble de la Vall de l'Aglí en el cantó de Ribesaltes (Rosselló).