Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  espirall
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESPIRALL m.
|| 1. Obertura per on pot passar i renovar-se l'aire; cast. respiradero. «Aquesta cambra no té espirall». Per una vidriera qui serví per lo spirall de la privade, doc. a. 1462 (Ardits, ii, 406). Metràs-ho dins la panada per lo spirall que damunt té, Robert Coch 15. Tapar los forats de la entrada y exida que sols reste un petit espirall, sols les abelles no pugan exir, Agustí Secr. 188. Hey veureu portals y finestrons que donan espiray an es casulls de planta baxa, Ignor. 31. Per què me l'emboliques ara, cap i tot, amb el tapaboques, que fins li tanques els espiralls?, Ruyra Pinya, i, 159. Espirall d'una bóta: foradí per on es pot treure un raig prim de vi. Espirall del forn: obertura per on es renova l'aire dins un forn. Espiralls del rusc: els foradins per on entren i surten les abelles.
|| 2. Orifici per on pot escolar-se un líquid. Cosiu-hi la nafra e lexau-hi espirall per hon escórrega, Dieç Menesc. ii, 38 vo. Los espiralls o llocs per hon se escura la aygua: Colluviaria, Pou Thes. Puer. 14.
|| 3. ant. Espirall de vida: l'ànima o esperit. No cesses crear quiscun dia innumerables ànimes e dónes a aquells spirall de vida, Psaltiri.
    Fon.:
əspiɾáʎ (or.); espiɾáʎ (occ., val.); əspiɾáј (or., bal.).
    Intens.:
espirallet, espiralló.
    Etim.:
del llatí spiracŭlu, mat. sign.