Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  espirejar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESPIREJAR v. intr.
Guspirejar. a) En sentit propi, llençar espires; cast. chispear, chisporrotear. Es llums esmortuïts espiretjan y poch a poch s'apagan, Ignor. 72.—b) Brillar d'una manera intermitent i amb relativa freqüència; cast. centellear. Ses estrelles espiretjavan dins s'envelada estesa d'un cel net de niguls, Ignor. 44. Espirejar els ulls: brillar amb vivor extraordinària o amb lluentor de plor. «A Andratx i a Calvià | ses aigos fresques són poques, | però hi ha unes al·lotes | que ets uis fan espirejar» (cançó pop. Mall.). Els ulls m'espiretjaven del susto, Rosselló Many. 45.
    Fon.:
əspiɾəʒá (Barc.); əspiɾəʤá (Mall., Men.).
    Sinòn.:
guspirejar, espurnejar.