DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATESPIREJAR v. intr.
Guspirejar. a) En sentit propi, llençar espires; cast. chispear, chisporrotear. Es llums esmortuïts espiretjan y poch a poch s'apagan, Ignor. 72.—b) Brillar d'una manera intermitent i amb relativa freqüència; cast. centellear. Ses estrelles espiretjavan dins s'envelada estesa d'un cel net de niguls, Ignor. 44. Espirejar els ulls: brillar amb vivor extraordinària o amb lluentor de plor. «A Andratx i a Calvià | ses aigos fresques són poques, | però hi ha unes al·lotes | que ets uis fan espirejar» (cançó pop. Mall.). Els ulls m'espiretjaven del susto, Rosselló Many. 45.
Fon.: əspiɾəʒá (Barc.); əspiɾəʤá (Mall., Men.).
Sinòn.: guspirejar, espurnejar.