DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESPIRITUAL adj.: cast. espiritual.
|| 1. Que és esperit o que pertany a l'esperit. La qual satisfacció no fóra complida sens vista espiritual vesent Déu, Llull Felix, pt. i, c. 4. La ànima comprèn les coses corporals en manera spiritual, Genebreda Cons. 246. L'ànima... si era corporal, ab les sues cogitacions les coses espirituals no veuria, Metge Somni i.
|| 2. Relatiu o pertanyent a la vida interior de l'ànima. Volrà esser persones dels benificis spirituals d'aquella, doc. a. 1298 (Col. Bof. xl, 25). Guarde't que per les coses temporals no perdes les espirituals, Jahuda Prov. 91. Tot lo dia staue en oració y en càntichs spirituals, Vida St. Anthiogo 25. Se prepararen ab uns exercicis espirituals, Galmés Flor 145. Home espiritual: home de molta vida interior.
|| 3. Delicat, que revela gran finor d'esperit. Y los encanta una atlota espiritual, blanqueta y rossa, Ignor. 33. Tan espiritual silenci tot just era torbat per un xiu-xiu feble, Vilanova Obres, iv, 91. Les mil ocurrències i picardies d'una xerradissa espiritual, Caselles Mult.51.
    Fon.: əspiɾituáɫ (Barc., Palma); espiɾituáɫ (Val.).
    Var. ant. i dial.: esperitual (Als meus ulls esperituals, Llull Blanq. 9, 5; Vicari en lo speritual e temporal, doc. a. 1398 ap. Miret Templers 456).
    Antòn.:— || 1, material, corporal;— || 2, temporal, profà, sensual.
    Etim.: pres del llatí spirituale, mat. sign.