DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ESPLENDENT adj.
Que té esplendor; cast. esplendente. Clapa lluminosa sospesa en l'ayre, a cada pas més esplendent, Oller Fig. pais. 133. Un sol esplendent banyava tota la vall, Rosselló Many. 115. Amb tota la força del seu esplendent imperi, Pons Com an., 154.
    Fon.: əspləndén (Barc.); esplendént (Val.); əspləndént (Palma).
    Intens. superl.: esplendentíssim, -íssima.
    Etim.: pres del llatí splendente, mat. sign.